EL ESPATALL.LA ROSA I LA GAVINA

Era una vegada un espantall que cuidava un jardí de roses per que anaven moltes gavines, a primera hora feia la seua funció l'espantall asutaba a les que s´arrimaven i no picotejaven a les roses,pero clar l'espantall un dia entaula amistat amb una gavina la qual li va dir que no fóra panoli que s'isquera i que se n'anara amb ella i els ensenyaria moltes coses i que li podia donar tot el que volgera,no sabem si va ser pel sol que li hauria travesat el seu gorret de palla i va acedir i s´ana en les gavines dixant desprotegides a les roses , l'espantall estava bocabadat de que les gavines li oferien i li esenyaben però a canvi li van dir les gavines que tènia que deixar a soles a les seues amigues la roses,este se'l va pensar un poc i al final va accedir.
Ningú sàvia res del que havia fet l'espantall ni els seus amics els blocs que assetjaven el jardí i molt menys l'amo del jardí que cuant s´entera va dir¨jo no se res¨ i no dir les roses que començaren a plorar per que es veien desprotejides,
Els seus ¨interesants¨ amics el buscaren deseperats per que sense ell el jardi es quedaba coixo i corrien el perill de que les gavines es feren l´ames ,uns el buscaren en l´albufera del Saler atres que habia meditat i estaba retirat en el Monasteri de Strahov en Praga , en fi al final no el troba ningu i aparegue ell per els seus propis peus de palla,tinc que dir-vos que al final l´espantall no pega a fugir en les gavines torna al seu lloc pero estaba volta els seu amics ¨interesants¨ li feren una tanca de blocs mes alt per a que no poguera ixir i tambe per que les gavines tampoc pogeren enbolicar a ningu mes , l´amo del jardi el nuga curt com si del escut del seu poble fora, aixo si les roses mai li tornaren a parlar per que es sentiren abandonades pero si que el dixaren que continuarà cuidant el jardi, i ara en teoria teniem que ficar¨conte contat conte acabat ¨, pero no saben realment com acabara este conte.